Menjador Escolar: Celebrem el Dia de la Pau !

El passat dissabte dia 30 de Gener va ser el dia escolar de la no-violència i la pau. A l'espai del menjador escolar es va celebrar el divendres anterior subratllant la importància de la tolerància, la solidaritat, la concòrdia, el respecte als Drets Humans, la no-violència i la pau.

De la mà de l'equip de monitors i monitores de menjador escolar, els infants varen fer diferents activitats relacionades amb aquests valors.

    

Planeta Menjador: Menjadores per ocells amb material reciclat

Planeta Menjador és el projecte transversal que vàrem proposar a tots els nostres menjadors escolars i que reprendrem el curs vinent. Mitjançant les diferents activitats conduïdes per l’equip de monitoratge de menjador, els infants aprenen hàbits i valors vinculats a la sostenibilitat. Per això, Teno proposa activitats dirigides a incorporar valors verds com per exemple: treballs manuals amb material reciclat, construcció de jardins verticals i mercat de reciclatge.

Els treballs manuals relacionats amb la natura desperten un interès especial entre els infants. Avui us proposem com elaborar una bonica i senzilla menjadora d’ocells amb un bric de llet. Un cop llesta la podeu omplir de llavors, fruita, pa o cereals perquè els ocells s’hi aturin a menjar quan ho necessitin. Les podeu penjar i posar a llocs de pas dels ocells; el jardí, el balcó, sempre on podeu tenir cura d’omplir-la i reemplaçar-la si cau.

Quin material ens cal?

Un bric buit de llet, regla, retolador, ganivet amb punta, tisores, dos branquillons rectes d'1 cm de gruix, cordill, menjar per a ocells.

Com ho fem?

Pas 1. Cal netejar  i eixugar molt bé el bric.

Pas 2. Pinteu-lo primer de color blanc, d’aquesta manera tapareu el disseny original per a decorar-lo millor.

Pas 3. Feu unes finestres grans en 2 dels quatre costats del bric de llet, deixant uns 5 cm per dalt i per baix, i 1 cm a dreta i esquerra. Per fer-les, primer dibuixa-les amb la regla i el retolador, i després retalla-les amb ajuda del ganivet i les tisores.

Pas 4. Decora pintant amb imaginació la menjadora.

Pas 5. Fes un forat a sota de cada finestra, a 2 o 3 cm de la vora, i passa-hi els branquillons d’un cantó a l’altre; aquests pals serviran perquè els ocells s’hi puguin estar mentre mengen.

Pas 6. Fes dos forats més a la part superior del bric que et serviran per passar-hi el cordill.

Pas 7. Omple la base del bric amb menjar per a ocells.

Ara només cal trobar el lloc adequat per penjar la menjadora! Gaudiu dels ocells i  la natura tot aprenent valors de sostenibilitat i conservació del Medi Ambient.

menjadoira pau vila

amistat menjadira ocellmenjadora isidre



 

Menos ruido, por favor

Queremos compartir con vosotros el artículo de la revista Magisterio, de Saray Marqués, sobre las medidas para reducir el rudio en los comedores escolares y que desde TENO estamos implementando de manera transversal en todas nuestras escuelas.

Hace 10 años, Cesca Rodríguez-Arias, hoy tutora de 3º de Primaria en la Escola “Rosella” de Viladecavalls (Barcelona), escuchaba la radio antes de ir al colegio una mañana del 24 de abril, Día Internacional de Concienciación sobre el ruido. El locutor alertaba: “España es el segundo país más ruidoso del mundo, tras Japón”. Y a la maestra le pareció un tema interesante para abrir un debate en su aula.

Lejos de quedarse en una inquietud puntual, el confort acústico forma parte desde entonces del proyecto vertebrador de la escuela. Los alumnos se turnan como ecodelegados y como auxiliares de silencio. Unas orejas sonómetro elaboradas para la escuela por un familiar (Daniel Troya), se encienden cuando se sobrepasan los 55/60 decibelios (dB). Un cuadro acústico indica el nivel de ruido de distintas actividades (trabajar en silencio, susurrar, conversar…). Y en un árbol se van colocando distintivos según se van cumpliendo los retos (eliminación del aluminio en el desayuno, confort acústico, etc)

En un árbol se van colocando distintivos según se van cumpliendo los retos (eliminación del aluminio en el desayuno, confort acústico, etc). La sensibilización no solo se queda en la escuela, pues en este tiempo los niños han elaborado mapas del ruido en sus casas y en el pueblo. La escuela también ha tenido que luchar contra los elementos. Por un lado, técnicos, debido a la estructura del edificio con más de dos décadas que fomentaba la reverberación, sobre todo en espacios grandes como el comedor y el gimnasio –el primero se insonorizó hace cinco cursos a cargo del Ayuntamiento y la empresa de comedor; el segundo, el verano pasado, por el Ayuntamiento–. Por otro, estructurales: “La ratio de alumnos por aula, 27 o 28, no es la más adecuada para el confort acústico ni el aprendizaje”, señala Rodríguez-Arias. Con todo, siguen intentando mejorar –en los desplazamientos entre aulas; en las excursiones, con iniciativas como el cuentacuentos en los autocares; en las entradas, con consignas por megafonía elaboradas por los alumnos desde la radio escuela, y las salidas, procurando que sean calmadas–.

Cesca Rodríguez-Arias: "La ratio de alumnos por aula, 27 o 28, no es la más adecuada para el confort acústico ni el aprendizaje "
La Escola “Rosella” era reconocida en 2017 con el Premi Escoles Verdes entre otros por su batalla contra el ruido. Poco a poco, sin embargo, esta lucha está traspasando las paredes de aulas de docentes como Cesca Rodríguez-Arias, con un interés de siempre por el movimiento slow y la Educación serena, y los muros de centros como la Escola “Rosella” que, de repente, convierten en colectiva la sensibilización de una de sus maestras.

Así lo pretenden también desde la Administración. Carles López es el responsable de Evaluación y Gestión de la Contaminación Acústica de la Generalitat, que ha recopilado distintos recursos para trabajar en torno a ella desde la escuela y que desde hace dos cursos ofrece talleres de 1º de Primaria a 2º de ESO. “Es complicado introducir una nueva actividad, pues los centros siempre están ocupados. Al principio costó, ahora tenemos lista de espera”, señala. “El centro educativo es un importante receptor de ruidos –los hay donde los niveles de ruido del tráfico alcanza los 60 dB, lo que puede afectar a la inteligibilidad– y también emisor, pues en el recreo, las salidas o extraescolares se puede llegar a los 80 dB, con las consiguientes quejas de los vecinos con fachadas colindantes”, comienza, “y se nota que los chavales que han pasado por los talleres tienen en cuenta este aspecto, no gritan tanto, ponen más cuidado”.

Construcción
Román Almonacid es arquitecto de la Consejería de Educación de Castilla y León. Hoy jubilado, ha trabajado más de 40 años en la construcción y remodelación de centros educativos. Asegura que el problema del ruido –aéreo o de la calle, de impacto o de una planta a otra– siempre ha estado presente, “entre otras cosas porque una de las enfermedades profesionales más comunes en los docentes es la de las cuerdas vocales”.

Recuerda cómo los recursos escasos obligaban en sus inicios a priorizar: “Hasta 1973 no se empieza a aislar térmicamente las edificaciones y muchos colegios, aun en zonas muy frías, se construyeron sin calefacción”. Sin embargo, prosigue, de siempre se crearon barreras con árboles frente al ruido de calles con mucho tránsito, y, poco a poco, colegios e institutos fueron adecuando su acústica. “Hemos invertido mucho en mejoras graduales. Por ejemplo, primero, el aula de música; después, el gimnasio; la sala de usos múltiples; la planta de arriba, donde el aislamiento acústico ejercía a la vez de aislamiento térmico… Si cambiábamos luminarias de los 60 instalábamos de paso un falso techo acústico”, rememora.

Aunque la norma básica del ruido data de 1981 (modificada en 1988), Almonacid habla del hito que supuso en 2006 el Código Técnico de la Edificación DB-HR de protección contra el ruido, “muy exigente y caro, las nuevas construcciones la cumplen hasta donde se puede”. El Código Técnico de la Edificación DB-HR de protección contra el ruido supuso un hito en 2006.

En edificaciones anteriores, los técnicos saben los factores que penalizan –suelos de terrazo, paredes alicatadas hasta cierta altura o pintadas, techos muy altos, vidrios… pues al ser superficies lisas reflejan la palabra– y, también, las soluciones: suelos de linóleo o orcho, paredes de Eraclit o arpillera, falsos techos de fibra de vidrio, cortinas… Toda ayuda es poca para absorber el ruido, y los mismos abrigos de los niños colgados en las perchas juegan un impacto positivo.

“El listón de la ley está muy alto, pero es mucho lo que se puede lograr con poco dinero. Se amortiza rapidísimo”, asevera Almonacid. De nuevo recuerda cómo con los exiguos recursos de sus inicios y los recortes que vendrían después había que optimizar: “Si teníamos un caso extremo de ruido había que ser práctico y en lugar de medir las transmitancias exactas, muy costoso, invertíamos ese dinero en soluciones de eficacia probada”.

¿Tienen orejas los arquitectos?
Como subraya el experto en Comunicación Julian Treasure en una charla TED, citando un estudio relizado en Essex (Reino Unido), con 2.500 libras puede reducirse el tiempo de resonancia en un aula a 0,4 segundos, lo que no solo la convierte en un ambiente idóneo para niños con problemas auditivos sino que logra que el comportamiento y el rendimiento general mejoren. Treasure, que se pregunta en su conferencia “¿Tienen oídos los arquitectos?”, señala otro estudio en 600 aulas de Florida según el cual a partir de la cuarta fila los alumnos reciben un 50% del discurso del profesor, esto es, por la mala acústica se pierden una palabra de cada dos.

Efectos adversos en alumnos y docentes

 El estudio La seguridad integral en los centros de enseñanza obligatoria de España (Fundación Mapfre y Universidad Autónoma de Barcelona) mostraba en 2012 cómo el 60% de los 300 centros analizados suspendían en ruido. Joaquín Gairín, decano de la Facultad de Ciencias de la Educación, es su autor: “En los años 30 y 40 del siglo pasado surge una corriente higiénico-biológica que se preocupa de la iluminación, climatización, acústica… pero décadas después se obvió. En educación todo influye y no siempre se tiene en cuenta que sin una buena acústica los estudiantes desconectan, que la mala iluminación aumenta la fatiga, que ciertos colores pueden generar tensión, que aulas mal ventiladas dificultan la concentración…”. Incluso en los procesos de innovación en que muchos centros se embarcan, hacia espacios más diáfanos, echa en falta un análisis de las repercusiones en el intercambio acústico.

Los primeros afectados de una mala acústica son los alumnos. Los más vulnerables, aquellos con problemas de audición, con una lengua de origen distinta y los introvertidos, según Julian Treasure.
Los profesores también sufren los efectos. La primera enfermedad profesional reconocida fueron los nódulos en las cuerdas vocales por esfuerzos sostenidos de la voz. Los problemas del aparato respiratorio y fonador suponen el 30% de las patologías que sufre el profesorado durante su vida profesional. Además, estar expuesto a 65 dB durante toda la jornada aumenta el riesgo de infarto de miocardio.

Sonómetros en el entorno escolar para lograr una mayor concienciación

SSS ColoniaGuell 27

Francisco Javier Gómez, responsable de Salud Laboral de STEs, apuesta por la instalación de sonómetros en los centros, reduciendo paulatinamente el umbral de dB hasta lograr 33/35 en sesiones de clase y 50/55 en los pasillos. “Sobre todo a partir de 50 dB, un incremento de un par de dB es como multiplicar el ruido por 20”, asevera. En el País Vasco la Agenda 21 escolar incluye esta medida que, a su juicio, es clave para la concienciación: “Más de 55 dB en clase pueden provocar disfunciones en el oído y, respecto a los docentes, además de los problemas foniátricos, tener que forzar la voz porque no te hacen caso cansa y carga mentalmente”.

Un estudio de Ecologistas en Acción, sin embargo, detectó cómo el 40% de los colegios en Madrid soportaban niveles superiores a 60 dB.
Peor aún era la situación en la Escola “Colònia Güell” de Santa Coloma de Cervelló (Barcelona) hasta hace tres cursos. En el comedor, con turnos de 100 comensales, se alcanzaban los 90 dB, “un nivel casi de fábrica, de forma que los niños más sensibles no querían quedarse a comer por el ruido y que, de cumplirse la normativa de seguridad y salud en el trabajo, los monitores tendrían que trabajar con protección acústica”, explica Alejandra Prieto, del AMPA (que gestiona el comedor). A ello se unía un tiempo de reverberación de más de tres segundos.

Alejandra Prieto: "Se alcanzaban los 90 dB, un nivel casi de fábrica "
Sustituyendo las placas del techo por un proyectado de celulosa (con financiación a cargo del AMPA y del Ayuntamiento, con una subvención para mejoras de la acústica) han logrado reducirlo a 0,6. Además, la empresa Teno está trabajando en la formación de monitores para concienciarles de este problema y se han instalado sonómetros que se ponen en rojo ante el exceso de ruido. “El colegio no es viejo, pero es de 2006, previo al código técnico de edificación”, explica Prieto, arquitecta, que participó como técnica en el comité de remodelación del comedor. “Y todavía quedan frentes abiertos. En en gimnasio, con techos altísimos, nadie oye nada”, reconoce.

Cambios en el aula, pero también en el patio y el comedor

“Un niño no tiene por qué ser una cosa chillona, no lo lleva en los genes, aprende del contexto”, plantea Heike Freire, experta en Pedagogía verde. Lo que llama el “efecto cava”, el estrépito con que salen del colegio tras horas en un espacio cerrado –el ruido va a más con las horas–, no tiene por qué darse. Muchos factores pueden evitarlo. Por ejemplo, cómo arranca el día –que sus padres no le hayan metido en el coche gritando y de mal humor–. O cómo es el patio y si puede trabajar parte de las asignaturas en él. Heike Freire: "Un niño no tiene por qué ser una cosa chillona, y el efecto cava no tiene por qué darse "

Lo sabe la arquitecta paisajista Inara Hassanova, que convierte patios 100% cementados en patios naturalizados: “En superficies duras el ruido rebota, si salen todos los alummos a la vez al recreo no se oye nada”. Con árboles, parterres, plantas de suelo y trepadoras o jardineras si el patio está en la parte superior, este se absorbe. Lo saben en la Escola “Josep Maria Jujol”, en una antigua fábrica barcelonesa con un patio interior, donde se mejoró la acústica a base de plantas y guirnaldas de banderolas de fieltro.

Y en la empresa de comedores Teno, que lanzó en 2018 la campaña Sense soroll, somrius (Sin ruido, sonríes). El impacto de insonorizar suelos, paredes y techos, colocar tapas de goma en las patas de las sillas, usar hules o prescindir de bandejas de metal no es menor, como no lo es el de la formación y sensibilización. “Creemos que el comedor también educa a escala social y medioambiental –lucha contra el despilfarro alimentario, reciclaje de aceites, etcétera–”, explica Eduard Terrades, director de Teno, “y vemos cómo en muchos centros la iniciativa se extiende a otros ámbitos. Pasará como con el reciclaje, del que hace unos años nadie hablaba”, pronostica.

“Al cambiar pequeños gestos que tenemos incorporados vemos que estar con niños y niñas puede ser enriquecedor en vez de dejarte agotada al cabo del día”, zanja Freire.

El Món Terrassa: Torna la campanya sense soroll als menjadors escolars

El pròxim 24 d'abril es commemorarà el dia internacional Sense Soroll. Per aquest motiu, l'empresa de menjadors TENO (Temps per l'Educació, la Nutrició i l'Oci) recupera la iniciativa impulsada l'any passat, Sense Soroll, Somrius, enfocada als menjadors escolars. Aprofitant la celebració del dia internacional sense soroll, 24 d’abril i també del 22 al 28 d’abril es fa la setmana sense soroll, promoguda pel departament de Medi Ambient. El projecte vol millorar el confort acústic en els menjadors dels centres escolars en els que ofereixen aquest servei.

Reduir la Contaminació acústica a l'espai del menjador

El soroll i la contaminació acústica als centres escolars és una realitat cada vegada més documentada i que reclama més atenció per part d’educadors i famílies. Un dels espais on aquest aspecte es fa més greu és el menjador. Efectivament, el moment del dinar a les escoles suposa un trencament dels horaris i les normes establertes a l’aula i afavoreix l’esbarjo i la interrelació social dels infants. L’excés de soroll ve donat per la cridòria, per dinàmiques incorrectes i, també, per deficiències estructurals dels espais. Així neix Sense Soroll, Somrius, un projecte estable que té per objectiu la presa de consciència del valor del silenci i l’adquisició d’hàbits acústics respectuosos durant l’estona del menjador, principalment en el moment dels àpats.

La missió de Sense Soroll, Somrius és reduir el volum sonor del menjador de l’escola durant l’estona de l’àpat de manera conscient, interioritzant els beneficis d’alimentar-se en un entorn sense soroll. Es tracta del primer projecte que aposta per un plantejament integral, que s’implementa de manera global i de llarga durada. El projecte s’estructura en diferents actuacions al voltant de la presa de consciència, la formació especialitzada del personal educador, un programa d’activitats a llarg terme amb els infants i, també, un pla de condicionament acústic de cada menjador.

Recollim l’oli de cuina usat a l’Escola Tagamanent

Què hem de fer amb l’oli de cuina usat una vegada hem acabat de cuinar? Els alumnes de l’escola Tagamanent de La Garriga ja saben que s’ha de recollir perquè aquest oli sigui degudament tractat com a residu i reciclar-lo. Gràcies a la iniciativa posada en marxa des de l’escola durant el mes d’octubre, Teno també participarà en aquest projecte recollint l’oli de la cuina amb APINDEP. El projecte pretén treballar per difondre la sostenibilitat ambiental entre els alumnes i en els pròxims mesos s’ampliarà a totes les escoles que gestiona TENO al Vallès Oriental.

L’oli de cuina usat és un dels problemes més importants a tenir en compte pel medi ambient, ja que en l’abocar-lo per la pica de la cuina es barreja amb les aigües residuals i les acaba contaminant. A més, també afecta el sistema de canonades i clavegueram i provoca el mal funcionament de les depuradores d’aigua.

Per treballar en el reciclatge d’oli amb les famílies, la iniciativa també inclou que cada alumne de l’escola rep un “Claki”, una ampolla per guardar residus, amb una boca ben ample i un material resistent per tal de guardar l’oli que s’ha utilitzat a la cuina de casa. Quan el Claki és ple, els alumnes el portaran al contenidor de l’escola, i a canvi rebrà un Claki net i nou. L’oli recollit serà reciclat per a la seva utilització com a biocombustible, que pot ser reutilitzat en els vehicles dièsel.

Col·laborem ocupant a persones amb risc d’exclusió laboral

Per dur a terme la iniciativa, hem comptat amb l’ajuda d’APINDEP, una cooperativa d’iniciativa social que treballa per millorar la vida de les persones amb discapacitat, de les seves famílies i d’altres col·lectius amb risc d’exclusió social. Una vegada al mes, APINDEP s’encarrega del buidatge dels contenidors a les escoles, del transport de les ampolles plenes d’oli, recuperat, del rentat de les ampolles i del seu retorn a les escoles una vegada han estat netejades i a punt per a ser reutilitzades. Amb la campanya de recollida d’oli usat a les escoles, ajudem a donar ocupació a persones amb risc d’exclusió laboral seguint amb el  compromís de TENO per a la implicació social.

CLAKI amb Seny22

                                                                                                                   

Gran èxit d'assistència a la presentació de Sense Soroll, Somrius

El passat 24 d’abril va tenir lloc la presentació pública del projecte Sense Soroll, Somrius, un projecte que té per objectiu la presa de la consciència del valor del silenci i l’adquisició d’hàbits acústics respectuosos durant l’estona del menjador. La missió de Sense Soroll, Somrius és reduir el volum sonor del menjador de l’escola durant l’estona de l’àpat de manera conscient, interioritzant els beneficis d’alimentar-se en un entorn sense soroll. Es tracta del primer projecte que aposta per un plantejament integral, que s’implementa de manera global i de llarga durada. El projecte s’estructura en diferents actuacions al voltant de la presa de consciència, la formació especialitzada del personal educador, un programa d’activitats a llarg terme amb els infants i, també, un pla de condicionament acústic de cada menjador.

L’acte, concebut com una taula rodona, ha volgut argumentar i emmarcar el projecte a partir de les veus d’experts dels diferents àmbits que tracten el tema del soroll en l’entorn infantil i juvenil. Així, l’àmbit pedagògic ha estat representat per Lina Espel i Cesca Rodríguez-Arias, directora i mestra de l’escola La Rosella. L’àmbit de salut s’ha fet present a través de la Teresa Ribalta, directora general adjunta de Fundació Orienta. També s’ha donat veu a la part tècnica de la gestió del soroll, amb Juan Carlos Martín de l’empresa Acústica Integral, amb la qual Teno ha firmat un acord de col·laboració per dur a termes millores acústiques als menjadors. Finalment, Carles López, responsable d’Avaluació i Gestió de Contaminació Acústica del Servei de Prevenció i Control de la Contaminació Acústica i Lumínica de la Generalitat de Catalunya ha donat el punt de vista institucional i ha ofert dades de la gravetat del soroll en les diferents ciutats catalanes. Tots ells han parlat des de diferents àmbits mostrant que aquest problema ha de ser abordat de manera integral i conjunta per oferir una solució global.

L’acte es va ubicar de manera simbòlica la Biblioteca de Catalunya, un espai de silenci enmig del bullici de la ciutat, exemplificant la nostra voluntat de recuperar espais de benestar i sense soroll. Els assistents, responsables d’escoles i d’ampes, periodistes i professionals del sector van seguir atentament les presentacions de cada ponent i van celebrar la posada en marxa d’un projecte únic en l’àmbit dels menjadors escolars.

Trobareu més informació de Sense Soroll, Somrius a https://www.teno.cat/ca/sense-sorolls-somrius.html

 

 Fotos RP 180424 9

 Fotos RP 180424 6

Fotos RP 180424 3

Fotos RP 180424 2

 

 

 

 

El projecte “Sense Soroll, somrius” protagonista als mitjans de comunicació

Tot just acabem de tancar el curs 2017-2018, un curs que per Teno ha suposat el llançament del projecte “Sense Soroll, somrius”, nascut amb l’objectiu de prendre consciència del valor del silenci i l’adquisició d’hàbits acústics respectuosos durant l’estona del menjador.

Pel que fa a la seva repercussió mediàtica, el balanç no pot ser més satisfactori. El País, La Vanguardia, Diari Ara,TV3,BTV... són només una mostra dels mitjans que s’han interessat pel projecte i han publicat el seu punt de vista, en alguns casos, ampliat amb entrevistes a la direcció de Teno.

Pel que fa als missatges, s’ha incidit en la idea que la contaminació acústica provoca en els infants problemes de memòria, de concentració, d’aprenentatge i insomni, a més d’afectar l’estat d’ànim. Així mateix, s’ha destacat que Sense Sorroll, somrius, és un projecte pioner, amb una visió integral que abraça l’assessorament a les escoles però també les millores tècniques com ara sistemes d’insonorització al menjador i la formació del personal.

Ens sentim, per tant, molt satisfets, ja que constatem que els mitjans han sabut copsar molt bé la finalitat del projecte. No podem fer res més que agrair-los la seva implicació. Tot plegat, ens anima a continuar treballant-hi el proper curs.

Trobareu més informació de Sense Soroll, Somrius a https://www.teno.cat/ca/sense-sorolls-somrius.html

 El pais

 ARA

 La Vanguardia

aparicio tv3

aparicio btv

 

 

 

 

Comença el projecte D'equipatge l'esperança als menjadors de Teno

Ens fa molta il·lusió presentar-vos el projecte pedagògic que volem treballar aquest curs amb una quinzena dels nostres menjadors i que hem titulat "D’equipatge l’esperança".

Recollint la tradició del curs anterior en el treball dels valors i les capacitats amb el projecte Sense por tot es fa possible, enguany volem posar la nostra mirada en les vides dels nens i nenes refugiats que viuen als camps de Grècia. D’equipatge l’esperança vol adreçar una mirada solidària i empàtica a la vida quotidiana dels camps, treballant conceptes com l’amistat, l’esperança, la família o els drets humans. Per conduir aquesta reflexió, i de la mateixa manera que el curs passat vam anar de la mà de l’Anna Vives, hem decidit treballar amb l’ONG Open Cultural Center www.openculturalcenter.org, que ens acompanyarà en aquest viatge.

Per introduir el projecte, Teno ha fet arribar a cada escola una maleta viatgera carregada d’elements per treballar el tema de la vida quotidiana als camps de refugiats.

Dins la maleta, el llibre Amic meu!, editat per la ONG Open Cultural Center, posa veu a diferents històries de nens refugiats que han dibuixat el seu passat, el seu present i el seu futur. El llibre s’estructura en quatre parts: la vida a Síria, de Síria a Grècia, la vida en un camp de refugiats i el futur.

Acompanyant el llibre, el dossier pedagògic proposa diferents activitats segons cicle educatiu per treballar el tema dels nens als camps. Les escoles de Teno han aprofitat per aprofundir en aquest tema tan dramàtic des d’un punt de vista empàtic i esperançador. Alhora, i coincidint amb el Dia Escolar de la Pau i la No Violència, els nens i nenes han reflexionat sobre els valors vinculats a la pau i la convivència.

Una de les accions més importants en el marc del projecte ha estat el cicle de xerrades que els menjadors de Teno han acollit durant una mica més d’un mes, conduïdes per la ONG Open Cultural Center.

La xerrada ha contextualitzat geogràficament el conflicte de Síria i ha explicat a les aules la vida dels nens als camps de refugiats de Grècia. En Gerard, membre voluntari de l’ONG, ha mostrat imatges i explicat en primera persona el treball que les organitzacions no governamentals duen a terme als camps.

El projecte continua amb una segona fase que potencia la creativitat i l’expressió de tots els infants proposant-los plasmar els valors i idees que han après en el suport més pedagògic que existeix: un joc.

Acompanyeu-nos en aquest viatge cap a l’esperança!

 

Pau vila1

 IMG 20180206 WA0006

 IMG 4848

IMG 4893

IMG 4899

MAS I PERERA DIA DE LA PAU

foto maletes a oficina

 

Teno participa a la Commemoració del 25è aniversari de Fundació Ecom

El passat mes de desembre Teno va participar a l’acte commemoratiu dedicat a les empreses col·laboradores de la Fundació Ecom. Aquesta organització, referent a Catalunya en la integració laboral de persones amb discapacitat física, ha atès durant aquests 25 anys un total de 23.573 persones i ha gestionat 20.300 ofertes de feina. 

Sota el lema ‘Esborrem barreres. Creem Oportunitats’, ECOM va reunir a l’Hotel SB Glow de Barcelona alguns representants de les empreses que col·laboren en la integració professional de persones amb discapacitat física.

Va ser un plaer per Teno formar part d’aquest acte, corroborant el nostre compromís amb la societat i amb tots els col·lectius en risc d’exclusió.

 

 

 

Visitem Cultiva i Educa

Seguim trepitjant territori. Aquesta setmana hem visitat la Fundació Obra Tutelar Agrària per veure els seus conreus i conèixer el seu programa Cultiva i Educa (www.cultivaieduca.org), a Santa Maria del Vallès de Lliçà de Vall. Es tracta d’un dels productors que ens forneixen aliments per les cuines dels nostres menjadors a través de Balart Subirana.

La fundació es dedica al món de l’acollida i la reinserció de menors en situació de risc a partir del treball del camp. El centre –que també té una seu a Lleida– disposa d’una escola reglada on s’acrediten crèdits d’ESO i s’imparteix una titulació en formació agrària. L’Enric ens acompanya per les instal·lacions i ens explica que el seu finançament prové exclusivament dels ingressos de la venda de fruita i verdura.

La finca de Santa Maria del Vallès té cultius de productes de temporada: coliflor, col llombarda, ceba tendra, calçots, enciams, i també nogueres, que se sumen a la producció dels camps de Lleida de blat i blat de moro, alfals, ordi, nous, cebes, etc. Una de les singularitats és el cultiu de la mongeta del ganxet autòctona del Vallès. La collita es du a terme el mes d’agost, i des del taller els joves fan la tria a mà.

Els cultius es basen en l’agricultura integrada, que és aquella que utilitza pràctiques respectuoses amb el medi ambient: adobs orgànics, ús de recursos naturals, conservació del sòl i del paisatge, etc. Entre tots aquests mètodes, destaca el de l’ús de la flor de calèndula per separar cultius: la flor actua com un atractiu pels insectes, que s’hi concentren i alliberen d’aquesta manera els camps cultivats. Amb aquesta tècnica s’evita mètodes químics o més agressius per eradicar plagues i atacs d’insectes.

Els joves participants del programa també treballen amb camps experimentals, que els permeten cultivar diferents productes en format reduït per observar la resposta de les tècniques aplicades.

Sentim especial il·lusió en conèixer les històries personals que hi ha darrera els productes que servim als nens i nenes dels nostres menjadors: històries d’esforç, dedicació, empatia i compromís.

 

Gràcies Ajuntament de Vilafranca!

L’Ajuntament de Vilafranca, municipi on gestionem 6 menjadors escolars, ens ha entregat un diploma al nostre compromís social. Les nostres cuines dels menjadors escolars acullen persones amb problemes d’inserció laboral quan és possible i per això ens han lliurat aquest reconeixement públic. Gràcies Ajuntament de Vilafranca!

 

Utilizamos cookies propias y de terceros para obtener nuestros servicios, recoger información estadística e incluir publicidad. Si continua navegando acepta su instalación y uso. Puede cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies.