Els gustos s’aprenen

Les preferències alimentàries s’adquireixen a través de l’aprenentatge

El rebuig d’un infant davant d’un aliment nou o que no resulta familiar és normal. Aquesta reacció és coneguda com a neofòbia i es tracta d’un mecanisme de supervivència dels éssers vius davant un aliment desconegut que és percebut com una possible amenaça per desconegut.

Els pares som responsables de la salut i el benestar dels nostres fills, i l’alimentació n’és un dels pilars fonamentals. La tria dels productes més sans, l’educació del gust i, en darrer terme, l’ensenyança de quins són els aliments saludables i quins no ho són és la nostra responsabilitat.

Aquesta educació requereix de diferents actuacions per part de les famílies. En primer lloc, l’educació en l’exemple: si uns pares no mengen verdures, el més probable és que la seva descendència tampoc en mengi. Per tant, és fonamental que fem aquest exercici des de casa mostrant als nostres fills que nosaltres també tenim una alimentació sana: la imitació del model quotidià farà que la incorporació d’aliments nous sigui més fàcil.

En segon lloc, l’educació en la responsabilitat: els pares hem de triar els aliments que mengen els nostres fills, ja que posem en valor criteris que ells no coneixen com ara la salut, el valor nutricional o l’equilibri amb altres plats. Per això és molt important no discriminar determinats aliments de manera negativa o positiva (castigar amb menjar verdures o premiar amb menjar postres envasades o caramels) i ajudar-nos de recursos visuals que facin que tots els aliments resultin atractius i apetitosos als ulls dels infants: podem fer jocs amb els colors, textures, combinacions o formes dels productes al plat.

Finalment, l’educació del paladar, que es basa en la paciència i l’amor. Obligar-los a menjar o substituir l’aliment per un altre no els ajudarà a tenir una bona relació amb el menjar ni a desenvolupar preferència pel que és saludable. Si un dia rebutgen un aliment no hem de desistir ni enfadar-nos, però tampoc obligar-los a menjar-lo: la insistència pacient, mostrant repetidament aquell aliment a la nostra taula, una i altra vegada, farà que esdevingui quelcom quotidià i finalment serà acceptat amb naturalitat.

Ensenyar a menjar els nostres infants és tan necessari i important com ensenyar-los a cordar-se l’abric, a travessar el carrer o a lligar-se els cordons de les sabates. El nostre compromís i persistència és un regal pel seu benestar present i futur, i per fer d’ells adults responsables amb la seva pròpia salut i la del nostre planeta.

Montse Santalla, dietista co·legiada de Teno Menjadors

 

Etiquetes: Alimentació, Receptes, Valors

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per obtenir els nostres serveis, recollir informació estadística i incloure publicitat. Si continua navegant accepta la seva instal·lació i ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació a la nostra política de cookies. Política de Cookies