Les preferències alimentàries s’adquireixen a través de l’aprenentatge

El rebuig d’un infant davant d’un aliment nou o que no resulta familiar és normal. Aquesta reacció és coneguda com a neofòbia i es tracta d’un mecanisme de supervivència dels éssers vius davant un aliment desconegut que és percebut com una possible amenaça per desconegut.

Els pares som responsables de la salut i el benestar dels nostres fills, i l’alimentació n’és un dels pilars fonamentals. La tria dels productes més sans, l’educació del gust i, en darrer terme, l’ensenyança de quins són els aliments saludables i quins no ho són és la nostra responsabilitat.

Aquesta educació requereix de diferents actuacions per part de les famílies. En primer lloc, l’educació en l’exemple: si uns pares no mengen verdures, el més probable és que la seva descendència tampoc en mengi. Per tant, és fonamental que fem aquest exercici des de casa mostrant als nostres fills que nosaltres també tenim una alimentació sana: la imitació del model quotidià farà que la incorporació d’aliments nous sigui més fàcil.

En segon lloc, l’educació en la responsabilitat: els pares hem de triar els aliments que mengen els nostres fills, ja que posem en valor criteris que ells no coneixen com ara la salut, el valor nutricional o l’equilibri amb altres plats. Per això és molt important no discriminar determinats aliments de manera negativa o positiva (castigar amb menjar verdures o premiar amb menjar postres envasades o caramels) i ajudar-nos de recursos visuals que facin que tots els aliments resultin atractius i apetitosos als ulls dels infants: podem fer jocs amb els colors, textures, combinacions o formes dels productes al plat.

Finalment, l’educació del paladar, que es basa en la paciència i l’amor. Obligar-los a menjar o substituir l’aliment per un altre no els ajudarà a tenir una bona relació amb el menjar ni a desenvolupar preferència pel que és saludable. Si un dia rebutgen un aliment no hem de desistir ni enfadar-nos, però tampoc obligar-los a menjar-lo: la insistència pacient, mostrant repetidament aquell aliment a la nostra taula, una i altra vegada, farà que esdevingui quelcom quotidià i finalment serà acceptat amb naturalitat.

Ensenyar a menjar els nostres infants és tan necessari i important com ensenyar-los a cordar-se l’abric, a travessar el carrer o a lligar-se els cordons de les sabates. El nostre compromís i persistència és un regal pel seu benestar present i futur, i per fer d’ells adults responsables amb la seva pròpia salut i la del nostre planeta.

Montse Santalla, dietista co·legiada de Teno Menjadors

 

Us presentem el vídeo que recull l’esperit i les millors imatges del projecte Sense por tot es fa possible. Sumant capacitats amb l’Anna Vives.

El passat mes de maig Teno va organitzar una sortida pels alumnes de 5è de Primària de l’escola Pau Vila d’El Papiol a la cooperativa social La Fageda. Aquesta empresa forneix els làctics –iogurts, gelats– que oferim als menús del menjador de l’escola.

La Fageda és una cooperativa integrada per treballadors amb discapacitat intel·lectual, que s’ha convertit en un referent a Catalunya de l’economia social i la producció de proximitat després de 30 anys implantada a Santa Pau (La Garrotxa).

La visita ens va permetre conèixer les instal·lacions que, al llarg de 16 hectàrees, engloben la granja amb 400 vedells i vaques de raça frisona, la sala de munyir, la fàbrica de làctics i de gelats, l’obrador de melmelades i les plantes de compostatge, tractament d’aigües residuals i biomassa.

Els valors que defensa La Fageda són compartits per nosaltres tant des d’un punt de vista alimentari com d’un punt de vista social. A nivell alimentari, Teno defensa els productes de proximitat, dels quals es pot traçar i certificar el seu origen, per la garantia de qualitat que ofereixen ja que respecten tots els processos naturals del medi:

• Produccions sostenibles que segueixen la lògica estacional i del territori on estan implantades.
• Productes que es produeixen a prop nostre, de proximitat, evitant agressions mediambientals amb el transport, garantint-ne la frescor i, a la vegada, fomentant l’economia local.
• Propostes alimentàries naturals, properes al seu origen, amb coccions saludables i poc intervencionistes en els gustos i els colors originals.

A nivell social, ens identifiquem al 100% amb una visió responsable i compromesa amb la nostra comunitat i amb la societat en general, sumant capacitats i potenciant les xarxes locals.

Per tots aquests motius, és un plaer per nosaltres oferir productes de La Fageda a les taules dels nostres menjadors, i sabem de primera mà que els infants també ho gaudeixen. Sortides com les que vam organitzar amb l’escola Pau Vila permeten als alumnes no només descobrir el territori sinó també assimilar la importància de les produccions de proximitat i el valor d’una alimentació de qualitat.

 

Visitem un dels nostres proveïdors de fruita i hortalisses al Papiol. En Ramon Figueras i el seu germà Pere segueixen la tradició familiar a l’explotació de Cal Figueras del Papiol, treballant les terres per donar una producció de fruites i verdures basada en la qualitat per damunt de la quantitat.

Aquest treball de producció de qualitat es tradueix en un conjunt de gestos artesanals amb les collites: a l’hora de collir la fruita i les hortalisses, es realitza una selecció individualitzada dels productes, collint només aquells que estan en el seu punt òptim de maduració; els altres es deixen madurar al camp o a l’arbre.

També, s’esporguen les branques en el moment de creixement de les fruites quan aquestes encara són petites, i se’n deixen una o dues per branca. Aquest procediment, contrari a la producció de quantitat, afavoreix la qualitat del resultat final: les fruites que queden creixeran més gustoses i grans.

Cal Figueras també es caracteritza pel seu compromís en la millora del medi ambient, amb l’aplicació de la tècnica km 0: trasllat mínim, afavorint l’agricultura de proximitat. D’aquesta manera es garanteix la qualitat nutritiva, organolèptica i frescor dels productes. Igualment, la prevenció de plagues i tractament de malalties es fa sense pesticides ni productes químics.

Cal Figueras produeix una àmplia varietat de productes, en quantitats relativament baixes: api, bleda, bròquil, calçot, carxofa del Prat, ceba tendra, cireres del Baix, col, coliflor, coliflor verda, enciam, escarola, fava, figa, maduixot, mongeta tendra, patata, pera, poma, préssec, pruna, tomàquet i albercoc.

En Ramon i en Pere de Cal Figueras serveixen directament als menjadors de Teno més propers, garantint a les taules dels nostres infants un producte de qualitat que ha crescut amb molta cura.

 

El programa L’olla a taula de Teno Menjadors neix d’una pràctica que vam iniciar fa dos cursos a un terç dels nostres menjadors escolars i que consisteix en deixar que els infants se serveixin directament el plat des de l’olla o safata posada a taula.

Darrerament l’Agència de Salut Pública de Catalunya ha sistematitzat aquest mètode per l’autonomia i responsabilitat que atorga als infants, i el recolza i fomenta a través de la seva publicació Acompanyar els àpats dels infants. Consells per a menjadors escolars i per a les famílies. Però la realitat és que aquesta pràctica sorgeix de manera natural i espontània quan donem el protagonisme dels àpats als infants.

L’objectiu del programa és doble. D’una banda, es vol respectar els senyals innats d’autoregulació de l’alimentació deixant que l’infant mengi seguint la seva sensació de gana i sacietat, amb una supervisió de màxims i mínims per part dels monitors. D’altra banda, L’olla a taula permet a l’infant assimilar de manera natural els hàbits de comportament a taula:

• Adquireix competències en l’organització dels plats de tots els companys de la seva taula.
• Aprèn a respectar el torn de servir-se el plat.
• Té una actitud autònoma i responsable en relació a les quantitats de menjar que es posa al plat.
• Es fa conscient de les proporcions adequades d’aliment segons la seva gana.
• Es fa seu l’ús dels diferents estris de cuina.
• Identifica el monitor/-a com un acompanyant en l’àpat i no com un cambrer.

L’acompanyament personalitzat a cada menjador

Teno anirà proposant la implementació d’aquest programa a totes les escoles on presta servei. La clau sempre es basa en l’acompanyament personalitzat i en l’adaptació a les necessitats de l’escola. És per aquest motiu que la implementació que hem fet a cada escola ha suposat un procés diferent, després d’un treball de conceptualització i diàleg entre l’escola i Teno per adaptar el programa a cada menjador.

Per a l’escola Montanyans, el programa s’ha dut a terme de manera natural des de P3, ja que és la pràctica alimentària pròpia a la llar d’infants Picarols –del mateix centre–, afavorida per la infraestructura del menjador –taules i cadires baixes pels més petits–. La dimensió del menjador de Montanyans permet que les educadores seguin a taula amb els infants, reforçant així les conductes familiars. També és el model que segueix la llar d’infants Montessori-Palau de Torroella de Montgrí, on aquesta pràctica forma part de la metodologia pedagògica Montessori.

A l’escola L’Amistat el programa s’inicia amb alumnes de 1r. i, en una primera fase d’implementació, els primers plats encara són servits pels monitors, mentre que els segons plats ja són servits directament des de la taula, sota la supervisió d’un responsable setmanal de taula. Per reforçar aquesta figura del responsable de taula, l’escola barreja les edats de cada taula del menjador, generant també actituds de cooperació entre els infants de diferents cursos.

Un altre model és l’adoptat per escoles com Pau Vila, Mas i Perera o El Morsell, que han iniciat el programa L’olla a taula pels alumnes a partir de 3r de Primària, amb l’objectiu de familiaritzar l’equip d’educadors i de cuina amb aquesta pràctica i estendre’l mica en mica cap als cursos inferiors.

Per a totes les escoles que desitgen incorporat aquest programa als seus menjadors Teno ofereix formació especialitzada als equips d’educadors i de cuina, així com el parament de cuina necessari.

 

L’olla a taula i els menjadors vius

Aquesta pràctica s’inscriu dins de les noves metodologies pedagògiques que, cada vegada més, estan inspirant el funcionament de moltes escoles i que, en l’escenari específic dels menjadors, busca crear “menjadors vius”. Un menjador viu és aquell on els adults realitzen un acompanyament a l’àpat respectuós, sense pressions ni coercions i tenint en consideració els gustos i la sensació de gana dels infants. Així, el menjador es converteix en l’espai idoni on els infants, segons la seva edat i capacitat, poden assumir petites responsabilitats i fer-se més autònoms i coherents.

 

Com és un menjador que aplica el programa L’olla a taula?

Hem comprovat que els menjadors que tenen L’olla a taula aconsegueixen millores en els següents aspectes:

L’ambient és harmoniós, més tranquil i relaxat, sense trànsit entre taules i cadires.

Es redueix el malbaratament alimentari.

S’incrementa l’interès per tot tipus d’aliments.

Els infants mengen més i millor.